25 de juny del 2008

EL POEMO


Me asomé a la balcona

y contemplé la ciela
poblada por los estrellos.

Sentí fría en mi caro
me froté los monos
y me puse la abriga
y pensé: qué ideo,
qué ideo tan negro.

Diosa mía, exclamé:
qué oscuro es el nocho
y qué solo mi almo
perdido entre las vientas
y entre las fuegas,
entre los rejos.

El vido nos traiciona,
mi cabezo se pierde,
qué triste el aventuro
de vivir. Y estuvo a punto
de tirarme a la vacía...

Qué poemo.

Y con lágrimas en las ojas
me metí en el camo.
A ver, pensé, si las sueñas
o los fantasmos
me centran la pensamienta
y olvido que la munda
no es como la vemos
y que todo es un farso
y que el vido es el muerto,
un tragedio.

Tras toda, nado.
Vivir. Morir:
qué mierdo.



Jesús Lizano

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
L'autor cambia tota l'estona el gènere de les paraules per fer-lo diferent encara que algunes paraules no vulguin dir res, però s'entén igualment.



7 comentaris:

El tacte de les paraules ha dit...

Molt curiós :)

NeoPoeta ha dit...

Que fantàstic

Modgi ha dit...

Més que de gènere, jo li recomenaria canviar de professió.

Un cordial cordero.

penyabogarde ha dit...

LA CANÇÓ DE L'ESTIU. VOLEM QUE LA CANTIS.

MIRA I CANTA (I VISITA)

gonés gonés gonés ahora gonés ara-gonés, ara valdés, ara alvés, ara ara gonés...dic més:
go go go GOGARDE
GO GO GO ARA NO ÉS
GO GO GO ARA GONÉS
ALVÉS VALDÉS ARA GONÉS
GUA GUA
GUA GUA
GUARDIOLA
HOLA OLA ARDIOLA
HOLA GUARDIÀ D'HOLA

HOLA GONÉS
GUARDIÀ VALDÉS
ALVÉS GONÉS
GO
GONÉS
GONNN
GONNN
ARAGÓN
ARA GÓN
ARA GONÉS

GO GO GO

ARA GO NÉS
FTTT
TTTF
EFA TEFA GONÉS
GO GO

ARA

GO

NÉS

NÉS NÉS NESTLÉ

XOCOLATA

MACARRONS
CARRONS

MACA

KA

MA

KA

GONÉS

ARA
ARA ARA ARA
ARA GONÉS

LUÍS ÍS LU LU
LU

LU GALETES
GALETES LU
XOCOLATA

MACARRONS

MACA

MACA

McCARTNEY

MACA ÉS MACA
MACA

GONÉS

MACA-GONÉS

MACARRONS

OSONA

PORTET

OSONA

ASTRE
ARA

ARA ÉS ASTRE

ASTE ÉS OSONA

PORTA D'OSONA, TONA

TONA I VIC

VIC O VICTÒRIA

ARA

ARA GONÉS

PORTET

ASTRE
VIC


VIC

ASTRE

ARA

GONÉS!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

go go go
seria com anglès
nés nés nés
seria més francès
ara ara ara
en tot cas de l'altra Espanya.

i, tot sigui, dit,
esmo esmo esmo
sempre sembla xec
let let let
podria ser grec
sumat esmo amb let
ja veu: esmolet!

monЯa Bitllenc ha dit...

És obvi que hi ha un error...

Si l'autor canviés constantment el gènere de les paraules (principalment, dels sustantius) aquest poema no es diria "El poemo", sinó que es diria "La poema".
Efectivament, la paraula "poema" és de gènere masculí però acaba en 'a', per tant, al passar-ho a femení la paraula es queda igual que en masculí però se li ha de canviar de gènere l'article que el precedeix ('El' per 'La').

Tot i això, molt bo!

Ambsensegeneralitzar,
monЯa Bitllenc

PD: està clar que no volia ser un comentarista repel·lent però volia fotre cullerada en aquest bloc.

PD2: Lo de "Molt bo" és el típic comentari positiu que es fa després d'haver despotricat sobre tot l'anterior.

proudemax ha dit...

M'encanta el poemo!